Qué és l’Acupuntura

Que-es-la-acupuntura

La paraula "acupuntura" és un neologisme creat pels jesuïtes residents a la Xina al segle XVIII per descriure (acu = agulla / puntura = punció) una de les quatre tècniques de tractament pròpia de la medicina tradicional xinesa. Les altres tres són el tractament amb plantes (fitoteràpia), el massatge (Tui Na) i la gimnàstica energètica (Qi Cun).

Els vestigis més rudimentaris que s'han trobat de les primitives agulles són uns estilets de pedra de 5-9 cm que daten de finals del Neolític (3500 ac).
En els seus inicis, la transmissió d'aquesta medicina va ser oral. Els primers textos escrits (Nei Jing: 4000 ac, Nan Jing: 1500 dc) estan compostos d'enunciats críptics, aparentment inconnexos, la qual cosa probablement va ser a causa de la filosofia d'exigir cert nivell al deixeble abans d'atorgar-li coneixement.

La importació de l'Acupuntura a Europa es va realitzar en dos períodes: durant el segle XVIII, gràcies als coneixements adquirits pels jesuïtes enviats a evangelitzar la població xinesa, i posteriorment a mitjan segle XX, gràcies a la valuosa aportació de George Soulié de Morant.

 

Fonaments

La medicina tradicional xinesa no és una ciència: és una tradició pre-científica. S'assembla a la ciència en que observa els fenòmens, té un sistema de raonament racional, coherent i comunicable, i posseeix un corpus de coneixement sistematitzat que li permet descriure, diagnosticar i tractar malalties, però, difereix de la ciència en les seves premisses, que parteixen de la filosofia xinesa, la qual impregna la visió de l'home en que es basa la seva medicina.

Podem sintetitzar aquests conceptes del pensament xinès en quatre apartats:


1.  El concepte de QI:

L'escriptura xinesa no consta de paraules, sinó d'imatges que representen una idea: els ideogrames.

La primera dificultat amb què ensopeguem en estudiar acupuntura és la traducció, que necessàriament empobreix el sentit ampli i, de vegades, suggerent d'un ideograma. En el cas de Qi (traduït com energia), defineix el buf que anima la vida en totes les seves manifestacions. El Qi implica moviment.

La vida apareix aleshores com un moviment pulsatiu binari d'expansió (Yang) i contracció (Yin), induint així a respirar, a bategar i a metabolitzar ("prendre i deixar anar").

El concepte de Qi abasta tant la vitalitat somàtica i mòbil com a altres manifestacions de la vida més immaterials, com poden ser la intel·ligència o les emocions. El Qi en moviment es manifesta, doncs, tant en les funcions orgàniques com en les actituds i comportament del subjecte. No hi ha una línia que divideixi el funcional d'allò psíquic, i per això, quan s'actua sobre el Qi (per exemple mitjançant acupuntura) s'incideix sobre tot el conjunt.


2.  El pensament cíclic:

Si bé a occident preval un concepte de temps lineal, la concepció oriental de la vida com un moviment binari (que pivota de Yin a Yang) afavoreix una contemplació cíclica dels fenòmens.

Els cicles ofereixen la possibilitat a la totalitat immanifestada (Tao) de expressar-se al món concret, mostrant les seves diverses potencialitats de manera seqüencial.

"El retorn és el moviment característic del Tao. Continuar significa anar lluny.
Anar lluny és retornar. Els cicles són l'expressió temporal del principi etern"- Tao Te King.

Així, pivotant d'allò més Yin: recòndit, fosc, fred (mitjanit, hivern), la vida desplega totes les seves variants desenvolupant-se, expandint-se al Yang: extern, lluminós, càlid (migdia, estiu) per a tot seguit madurar, replegar-se i aprofundir novament al Yin.

Totes les manifestacions de la vida, de les més materials a les més subtils, comparteixen aquesta dinàmica cíclica, que es pot analitzar com un pols Yin-Yang, o ser definit com la successió de "moviments de Qi ": desenvolupament, expansió, maduració, replegament i interiorització, que conformen els anomenats "5 Moviments".

El canvi i la transformació són, doncs, les úniques constants:

"Yin i Yang es produeixen l'un a l'altre, s'embullen l'un amb l'altre, i finalment són l'altre".

El pensament cíclic, portat a l'extrem, pot produir aparents paradoxes que, no obstant això, es donen en la vida real:

"Estar inclinat és tornar-se recte / estar buit és estar ple
estar decrèpit és estar renovat / tenir poc és posseir "

Com a resultat d'aquesta visió tan dinàmica de la vida, la medicina xinesa presta més atenció als aspectes dinàmics de la fisiologia humana que a la quantificació dels seus components orgànics.


3.  El pensament ANALÒGIC:

Existeix una forma “no lògica" d'associar conceptes que tots nosaltres emprem constantment malgrat ser escassament conscients d’això.

Anem a veure un exemple d'analogia. Si li presentem al lector la següent agrupació d'elements:

FOC ------- EXPANSIÓ -------------- ALEGRIA ---- VERMELL ------ COR ---------- (Yang)
AIGUA ---- INTERIORITZACIÓ ---- POR ---------- NEGRE --------- RONYÓ ------ (Yin)

...probablement, aquest la trobarà "lògica".

No obstant això, alguna lògica racional permet associar un moviment a un color, o a un estat d'ànim?

Les implicacions del pensament analògic són tan omnipresents, múltiples, específiques i subtils, que la seva exposició superaria la intenció aproximativa d'aquesta introducció. El pensament analògic estableix ressonàncies entre emocions, òrgans i funcions a diferents nivells. En l'estudi de les analogies fisiològiques, la medicina xinesa pot realitzar dos processos inversos:

1 - INFERIR què passa a l'interior a partir del visible. Dos exemples:

- Si el Qi s'expandeix, el subjecte estarà comunicatiu; si es contrau, introvertit.

- Un rostre vermell pot associar-se a una plenitud del foc/cor, mentre que unes ulleres negres poden reflectir una deficiència de l'aigua/ronyó.

2 - INFLUIR en el funcionament intern a través de zones de ressonància en la pell, que es poden estimular amb la inserció en el seu si d'unes fines agulles de metall (acupuntura).


4.  El Concepte de RESSONÀNCIA (el tot i la part)

Com que la dinàmica del Qi afecta per igual a estructures, funcions, emocions i psique, i ja que el mateix moviment afecta el superficial, el profund, el gran i el petit, els xinesos antics van dedicar molt de temps, atenció i sensibilitat per a interpretar i estructurar aquestes relacions; és a dir, per ser capaços d'inferir el funcionament intern (tot) a partir de les aparences (part). Això els va permetre desenvolupar la capacitat de detectar les variacions en el interior de l'organisme a partir de modificacions que poguessin ser observables des de fora: concretament l'aspecte de la llengua (que és diferent en cada persona, i que es modifica amb els diversos estats del subjecte), i la qualitat dels polsos percebuts al canal radial de l'individu. L'examen de la llengua i els polsos són pilars bàsics en el diagnòstic energètic del pacient.

Així mateix, els antics metges acupuntors van deduir que el Qi anima tot l'organisme en unes onades precises i rítmiques que, en superfície predominen, seqüencialment, en uns trajectes que van denominar "canals", i que van ser traduïts com "meridians".

Hi ha estudis que han objectivat l'existència dels meridians mitjançant la injecció en el seu si d'un marcador isotòpic (Tecneci 99). El Tecneci injectat segueix els trajectes dels canals d'acupuntura, els quals no es corresponen amb cap estructura anatòmica orgànica (artèries, nervis, venes, etc.).

Sobre els meridians semblen "ressonar" fenòmens generals interns. Per exemple, els mecanismes d’ "absorció del món exterior" –tant a nivell alimentari com psíquic–ressonarien sobre el canal de Zu Yang Ming/Estómac. Si aquesta dinàmica està impedida, l'individu que pateix aquest bloqueig pot patir tant dificultats digestives (nàusees, vòmits, digestions lentes i pesades, etc.), com dificultat per "pair" els successos externs (rebuig psíquic, rumiament de pensaments, etc.).

Els meridians tenen zones precises on el Qi està més concentrat (com "nusos" de Qi): els denominats "punts d'acupuntura", d'un diàmetre en superfície de 2 mm, que serien locus de ressonància de moviments molt precisos de Qi. L’única cosa que s'ha evidenciat dels punts d'acupuntura és que són zones de baixa resistència elèctrica en la pell. Els metges acupuntors els identifiquen per la seva localització precisa, i per ser zones lleument deprimides, amb un tacte més fi a nivell cutani. Per exemple, hi ha 45 punts al canal de Zu Yang Ming/Estómac, que es corresponen amb aspectes específics de la integració del món exterior per part del subjecte viu.

Cada punt és la referència d'un moviment. En virtut d'aquesta ressonància, quan una funció està impedida, el punt corresponent pot ser dolorós o sensible a la pressió (la qual cosa és útil per al diagnòstic). Inversament, la seva adequada estimulació mitjançant una fina agulla de metall, permet restablir la funció alterada.